VIURE L'AIGUA

Patrimoni immaterial: viure, veure, estar i sentir l'aigua

El patrimoni cultural de la Reial Séquia de Montcada va més enllà del propi valor que li confereix la paperassa centenària que s'amaga en els arxius o les cultes paraules dels acadèmics que l'han estudiat o visitat. Va més enllà de la nostra pròpia admiració, davant del funcionament, un dia sí i altre també, de la seua gran unitat tecnològica que és el canal principal i totes les seues principals derivacions agermanades amb camins i alqueries.

Va també, més enllà de la generosa tirallonga, a mode de col·lecció exclusiva, de museu viu, de partidors, quadrats, boqueres, torns, paletes, llengües, rolls, files, molins, etc. Doncs, la veritable essència del patrimoni cultural d'aquesta séquia mil·lenària, el seu tresor més estimat —com el d'altres paisatges de l'aigua d'arreu del món—, és una cosa ben senzilla, i no per coneguda menys menystinguda: la gent.

Coneguts o estranys, a aquestes altres realitats alternatives al 2.0, les multimèdia, l'alta definició, o les dèries i hipèrboles urbanes, un dels reptes més engrescadors que tenim els pròxims anys és la recuperació i reinterpretació d'aquests paisatges de l'aigua. I rescatar de la nostra ignorància o miopia la melodia de les aparents tres o quatre subtileses quotidianes dels regants i llauradors d'aquesta part de l'horta de València entorn l'anar i vindre a la séquia. Sota el costum dels xicotets gestos diaris lligats al reg i tot el que representa agafar pam d'aigua amunt, pam d'aigua avall, s'amaga disfressada de parsimoniosa normalitat la complexitat d'una societat, que ha girat gran part de la seua existència entorn l'administració, consum i col·laboració en els assumptes del reg. D'aquí, seguint el fil de l'aigua, s'endinsen en tota la resta de coses que són el cor patrimonial de la comunitat i veïns de la séquia, més enllà de la pel i corfa del canal, que també se l'estimen: un conjunt de sabers, tradicions orals, rituals, tècniques, músiques, usos socials, actes festius, coneixements, etc.,

El repte es presenta força complicat, enrevessat, tossut i mal encarat, els temps no acompanyen el seny del llaurador. Des de fora del seu món hi ha pressa i frenesí. L'aquí i l'ara d'un anunci de moto GP o l'accelerat bit d'una vídeoconsola, front al ritme lent i la cadència pautada dels mateixos gestos acumulats des de fa més de mil anys, sempre adaptats a les circumstàncies del present; perquè la séquia, el seu paisatge mestís, i la gent que la viu i la cuida sense descans generació rere generació, sempre han sabut mantindre l'equilibri de recordar, estar i pensar en l'endemà.

Nosaltres, des d'aquesta web, hem pensat que per viure, veure, estar i sentir aquests paisatges humits, sobretot, calia escoltar els regants i acompanyar-los també, al seu pas, entre torns, esmorzars i malnoms, pels racons on encara corre l'aigua de la Reial Séquia de Muncà.

+ ampliar

LA S╔QUIA A TRAV╔S DEL TEMPS

Fundaciˇ Assut

ColĚlaboradors | AvÝs legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial SÚquia de Montcada
© 2013 Fundaciˇ Assut