COOPERACIË I COMPET╚NCIA PER UN RECURS LIMITAT

LA FUNCIË DE LES COMUNITATS DE REGANTS

En les nostres latituds, front al conflicte latent en els usos i aprofitaments de l'aigua en el món agrícola, també ha sigut un fet habitual i desitjat, aplegar-se, cooperar i coordinar-se entre els regants d'un mateix territori, d'un mateix sistema o d'una mateixa séquia. La pràctica d'aquestes solidaritats i col·laboracions horitzontals entre els individus, compartint un seguit de nombroses tasques associades, tenia una finalitat ben concreta, gestionar el reg de la millor manera possible. Una gestió feta a través d'un sistema de repartiment de l'aigua el més predictible possible.

En aquest context, cap regant hauria estat capaç de manera individual de suportar els costos d'inversió i manteniment necessaris per vehicular l'aigua suficient per aconseguir una agricultura viable. Davant d'aquesta situació, i com bé han explicat Arthur Maas i després Thomas Glick, en els seus estudis comparatius dels regadius tradicionals de l'oest nord-americà i la Mediterrània, els principals trets que caracteritzen a aquest grups de regants són: la resolució de conflictes, la participació popular, el control local, l'increment d'ingressos, i la justícia i equitat en el repartiment dels beneficis. En definitiva, qualsevol d'aquestes comunitats de regants, ja siga en el passat com en el present, s'ha encarregat de distribuir l'aigua el més equilibradament possible i que els regants es responsabilitzen d'acomplir els seus deures. Tot açò, amb l'objectiu cabdal de minimitzar i prevenir el conflicte entre els seus usuaris en competència perpetua per un recurs escàs.

+ ampliar

LA S╔QUIA A TRAV╔S DEL TEMPS

Fundaciˇ Assut

ColĚlaboradors | AvÝs legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial SÚquia de Montcada
© 2013 Fundaciˇ Assut