L'HORTA QUAN NO ERA HORTA

ELS IBERS I EL TOS PELAT

Les antigues poblacions del Bronze que ocupaven distints indrets en les vores de la planura al·luvial valenciana, amb el pas del temps acabaran convertint-se en la cultura ibera. De la mateixa manera que en l'etapa anterior, els ibers controlaren aquesta planura quaternària fins la mateixa ratlla del cordó litoral. Entre aquestes albuferes i espais marjalencs, s'instal·len als primers contraforts muntanyencs de la comarca. Així, al segle VI aC. funden el Tos Pelat de Montcada.

En aquest lloc, a 92 metres sobre el nivell del mar i a 9.000 metres de la mar, construeixen un oppidum o ciutat de quasi tres hectàrees. Ciutat que va ser el primer assentament netament urbà de la comarca, molt anterior a la colònia romana de Valentia. Estigué habitat durant més de 250 anys. D'aquest moment, conegut com l'Ibèric Antic i Ple, gaiebé no en sabem res de com va ser el poblament de la comarca. Destaca, però, el desaparegut poblat de Despeñaperros, a Paterna (curiosament molt pròxim a l'assut de la Reial Sèquia de Montcada); també cal parlar d'un interessant fondejador o petit port comercial davant la desembocadura del Carraixet. En el moment que s'abandona el Tos Pelat a mitjans del segle IV aC. la fisonomia de la comarca podria haver començat a canviar i, fins i tot, ser la causa del seu abandonament. Significativament, al nord de la futura Valentia, en una zona lliure d'inundacions, hi ha indicis d'una nova ocupació ibera que comença al segle IV i perdura durant el III i II aC. És a dir, anterior a l'arribada dels romans, tot i que aquest aspecte encara està en fase d'investigació. També s'observa l'aparició d'altres assentaments en llometes més pròximes a la mar i junt al barranc de Carraixet. Són una mena de masies que exploten el territori, els exemples més clars són les Paretetes dels Moros (Montcada) i l'Horta Vella de Bétera. Seran els precedents de l'ocupació del territori en època romana.

En un primer moment els ibers de la comarca s'aprofitaren de la seua situació geogràfica, la seua proximitat al mar i, bé través dels camis de terra o dels camins per l'aigua, participen dels fluxos comercials que transitaren pel golf de València, perfectament controlat des del Tos Pelat. És també amb els ibers quan s'articula el territori comarcal d'est a oest i de nord a sud, amb camins i carreteres que han quedat fossilitzats i que estan encara en vies d'estudi. En els darrers anys s'han trobat camins de carros d'època ibera que són inèdits, especialment al nord de la ciutat de València.
La proximitat dels assentaments ibers a les fonts i cursos fluvials és una realitat ben palesa, igual que en altres civilitzacions o cultures. I, encara que a hores d'ara, no tenim moltes evidencies d'instal·lacions o construccions iberes de caràcter hidràulic,  no seria estrany que els ibers d'època plena i final hagueren practicat una agricultura de regadiu, ja que es donaven les condicions necessàries per fer-ho. Però d'açò a dir que els primers regadius de l'Horta foren cosa dels ibers, hi ha un llarg camí, resultant una hipòtesi bastant discutible i que no pot recolzar-se encara en una base arqueològica que la sostinga.

+ ampliar

ENLLAăOS RELACIONATS

LA S╔QUIA A TRAV╔S DEL TEMPS

Fundaciˇ Assut

ColĚlaboradors | AvÝs legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial SÚquia de Montcada
© 2013 Fundaciˇ Assut