BARRANCS I PALEOCAIXERS

ELS BARRANCS DELS FRARES I DEL PALMAR

Els barrancs dels Frares i del Palmar són en realitat dos trams d’un mateix eix. El barranc dels Frares o de Godella descendeix des dels relleus miocens del tram Burjassot-Lliria, passa davall la Reial Séquia de Montcada per Massarrojos i s’esvaeix a les seues hortes, en l'indret conegut popularment com la marjal de Montcada. Vora Borbotó, el caixer pren novament forma, rep el nom de séquia del Palmar o de la Font, i posteriorment busca la mar travessant les terres irrigades per les séquies de Rascanya i Mestalla, finalment sota el nom de séquia de Vera.

Tradicionalment, aquest barranc conservava restes de vegetació palustre i fins i tot ullals i surgències que permetien una circulació permanent de l’aigua cap a la costa. El seu llit, fons i pla entre Godella i Massarrojos, drenava els seus cabals cap els aqüífers de la zona humida coneguda popularment com marjal de Montcada. El desmantellament d'aquesta depressió terminava a l'altura de Carpesa, als voltants de la font de Santa Anna, on començava el paleocanal de la séquia de la Font, inicialment un canal en l'òrbita de la jurisdicció dels històrics Francs i Marjals de la ciutat de València. Encara que a partir del segle XVIII el seu tram entre Carpesa i Alboraia es va vincular estretament a l'àrea irrigada per la séquia de Rascanya. No debades aquesta darrera canal del marge esquerre del Túria, creuava per damunt d'aquest paleocanal a l'indret conegut popularment com el Racò de l'Anell, entre la partida rural del mateix nom i la línia fronterera del terme de Tavernes Blanques.

Malauradament, una desafortunada intervenció de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va artificialitzar aquest corredor verd, tot arrasant la vegetació dels seus marges. Aquesta actuació, innecessàriament dura, desvià el caixer dels dos barrancs cap al llit del Carraixet mitjançant dues canalitzacions, a fi d’evitar els danys causats per les crescudes a l’antiga carretera de Barcelona i al Palmaret d’Alboraia.

+ ampliar
Barranc del Palmar o dels Frares a Godella
PlÓnol que mostra la disposiciˇ del barranc del Palmar respecte de Massarrojos

BIBLIOGRAFIA

  • P. CARMONA, La formació de la plana al·luvial de València. Geomorfologia, hidrologia i georaqueologia de l'espai litoral del Túria, Edicions Alfons el Magnànim. IVEI, 1990.
  • A. M. CAMARASA BELMONTE, Génesis de crecidas en pequeñas cuencas semiáridas. Barranc de Carraixet y Rambla del Poyo, MOPU-Confederación Hidrográfica del Júcar, 1995.

LA S╔QUIA A TRAV╔S DEL TEMPS

Fundaciˇ Assut

ColĚlaboradors | AvÝs legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial SÚquia de Montcada
© 2013 Fundaciˇ Assut