BARRANCS I PALEOCAIXERS

EL BARRANC DE CARRAIXET

El Carraixet és, junt el riu Túria i el barranc de Torrent, l'espina dorsal que ha configurat la plana al·luvial de València. Encaixat i fons en el seu tram final, les seues crescudes i revingudes han sigut un element modelador de pes en la configuració del paisatge dels pobles adjacents entre Tavernes Blanques i Massamagrell. Cal dir però, que la topada històrica entre la Cequia que va a Puçol i el Riu Sec que nomenaven les cròniques feudals, ha resultat factor decisiu en la pròpia organització i divisió dels macroespais irrigats entre Paterna i Puçol. Aigües amunt vs aigües avall.

Drena una conca que fa cim a les arestes arenisques de la serra Calderona. Allí rep el nom de barranc d’Olocau. Travessa la plana de Bètera amb un ample caixer trenat (braided) i s’estreta notablement a l’arribada a l’horta de València, encara que la seua potencial àrea d'inundació s'estén des de Tavernes Blanques fins a Massamagrell.

Des de segles arrere, les seues aigües desbordades han portat sovint la tragèdia als pobles de l’Horta. Un testimoni patrimonial de primera mà d'aquestes revingudes del passat són els restes del Paretó d'Alfara, obra enginyeril del segle XVIII bastida per a la defensa del poble d'Alfara. Més cap al present, molta gent encara recorda l’any 1949, quan una espectacular barrancada s’emportà el pont de la carretera de Barcelona i causà diverses víctimes mortals. Unes obres de canalització recent, excessivament dures al tram baix, han d’impedir futurs desbordaments.

La séquia de Montcada supera aquesta gran barrera natural gràcies al popular cano del Carraixet —un gran sifó estés al llit del barranc entre Alfara del Patriarca i Vinalesa—, bastit per la comunitat de regants l'any 1632, i possiblement una de les obres d'enginyeria hidràulica privada més important de terres valencianes durant aquelles dates. A partir d’aquest punt geogràfic, és freqüent l’aparició d’aigua al llit del barranc, que va fent-se cada vegada més abundant fins la seua desembocadura marina vora l’ermita dels Peixets, ja en terres d’Alboraia. Tradicionalment, les aigües d'aquest darrer tram foren aprofitades per al reg dels francs i extremals de Rascanya, a través de sínies o els populars assuts del Carraixet.

+ ampliar
PlÓnol del barranc de Carraixet

BIBLIOGRAFIA

  • A. M. CAMARASA BELMONTE, Génesis de crecidas en pequeñas cuencas semiáridas. Barranc de Carraixet y Rambla del Poyo, MOPU-Confederación Hidrográfica del Júcar, 1995.

LA S╔QUIA A TRAV╔S DEL TEMPS

Fundaciˇ Assut

ColĚlaboradors | AvÝs legal
©2013 Paisatges Culturals a la Reial SÚquia de Montcada
© 2013 Fundaciˇ Assut